La teoria del vincle afectiu és una de les perspectives més actuals en el camp de la psicologia. Fou inicialment desenvolupada per J. Bowlby (1907-1990), psicoanalista i psiquiatre anglès. Considerada avui dia dins el marc de la psicoanàlisi relacional, presenta l’avantatge d’integrar coneixements de la psicologia del desenvolupament, de la biologia, de l’etologia i de les neurociències de l’afectivitat.
Aquesta teoria ha desenvolupat instruments de diagnosi i valoració de les experiències de criança, dels models operatius interns del sistema de vincle afectiu i dels estats psíquics de la ment que, procedint del camp de la psicoanàlisi, presenten evidència empírica provada.
L’enfocament de la teoria del vincle afectiu en les polítiques de protecció a la infància i els drets humans i en el camp de la psicologia clínica i la psicologia general sanitària cada cop és més vigent i es necessiten professionals experts en aquesta perspectiva.
El Laboratori de Vincle Afectiu i Desenvolupament Humà de la Universitat de Girona s’ha especialitzat en l’estudi de les tècniques d’avaluació dels vincles afectius i els programes d’intervenció que més s’empren a Europa. També és pioner en el disseny de programes propis i tècniques d’intervenció basades en aquesta aproximació teòrica.
La teoria del vincle afectiu (TA pel castellà teoría del apego o AT per l’anglès attachment theory), inicialment desenvolupada per J. Bowlby (1907-1990), psicoanalista i psiquiatre anglès, s’ha situat com una de les aportacions més completes de la psicologia d’avui dia. Abraça totes les etapes de la vida i permet entendre, dins un marc conceptual clar, molts dels problemes i conflictes que produeixen angoixa i dolor psíquic, disminueixen el benestar de les persones i les porten, en alguns casos, a patir trastorns mentals.
La TA explica com les experiències estressants afecten l’ésser humà i quines estratègies, models mentals i formes de relació ha desenvolupat cadascú per fer-hi front i regular-se emocionalment en moments difícils de la vida. Però la TA és més que una teoria: ha desenvolupat instruments empírics d’anàlisi i avaluació que l’han convertit en una de les vies de recerca més emprades en l’actualitat. A més, el seu camp de coneixement es va ampliant progressivament: forma part de les anomenades neurociències de l’afectivitat i obre perspectives noves, com la psiconeuroimmunologia del vincle afectiu, entre d’altres.
En els camps de la salut, l’educació, les polítiques públiques i socials i, per descomptat, en el camp de la psicopatologia, la TA és una perspectiva teòrica que cada cop es té més en compte, i és una especialització necessària per a molts professionals. L’objectiu bàsic d’aquest màster és, doncs, que l’alumnat adquireixi els coneixements necessaris per aplicar la TA al camp de la psicoteràpia i comprendre la psicopatologia d’infants i adults a partir d’aquest model.
Així mateix, el màster dona a conèixer els instruments i les tècniques d’anàlisi que han estat pioneres i també les que van emergint, i els programes o models d’intervenció terapèutica que es desenvolupen en el marc d’aquest paradigma. Un d’aquests programes, la teràpia per videointervenció des de la TA, s’inclou en el màster com a camp d’especialització iniciant l’acreditació oficial corresponent.
El Laboratori de Vincle Afectiu i Desenvolupament Humà, promotor d’aquest màster, s’ha especialitzat, els darrers anys, en l’aplicació d’aquesta teoria a l’àmbit de les polítiques de protecció, de manera que aquesta formació ofereix també una especialització en intervenció en casos d’acolliment o adopció, en treball amb famílies amb expedient de desprotecció, en coordinació entre professionals, etc. és.
Una vegada cursat el màster, els alumnes podran optar a presentar la seva sol·licitud per ser membres de l'International Attachment Network (Espanya) (IAN).
Curs acreditat per International Attachment Network España